SOBRE CAMINS CREUATS...

El proper dimarts, a la sala gòtica de l’antic Hospital de Sant Domènec del carrer de Corró, naixerà el primer fill, el primer llibre de la col·lecció Camins Creuats de Marcòlic (Editorial Alpina).
Alguns feia molt de temps què hi pensàvem, alguns capítols de la història d’aquesta ciutat havien de ser explicats no només amb xifres i estadístiques, sinó també d’una manera més amena, amb imaginació, amb fantasia. Amb arguments lligats a personatges anònims però basats en fets reals que ens apropessin al passat de la nostra vila.
I així ho han fet els pares de la criatura, la Berta Ventura i en Lambert Botey, amb l’assessorament històric de l’Albert Camps, ens fan entrar en la vida d’una jove granollerina, l’Anna, que en aquells anys de guerra incivil va créixer de cop i se li van barrejar, sense voler-ho, l’amistat, l’amor i la mort. Amb ella i gràcies a la màgia de la literatura, passejarem carretera amunt i carretera avall per un Granollers antic, prendrem un Orange Crush a la Unió Liberal o ballarem sota els castanyers del pati del Casino, mirarem l’aparador d’en Carbó, llegirem La Gralla, escoltarem una peça de Jazz al Comercial i votarem Front Popular d’Esquerres o Front Català d’Ordre.
Coneixerem la manera de ser i de fer d’una ciutat petita, senzilla, de fàbriques, d’escoles i de mercat, d’alegries i d’amors, però també d’assassins blaus i vermells i d’assassinats vermells i blaus.Se n’ha parlat molt, alguns diuen que potser massa, d’aquella maleïda època però encara mai s’havia explicat des de dins, des del punt de vista en que ho han fet la Berta i en Lambert.
Els dos autors han sabut crear una història que enganxa, que desprèn substància poètica i té un valor emotiu que ens acosta, més que mai, a una ciutat que cada dia és més nostra.
Dimarts arriba l’estiu, temps d’obrir finestres i llibres i ments, feu una mica vostra la vida de l’Anna, llegiu-li la veu, imagineu el seu rostre, escolteu la música del seu piano i, de tant en tant, somnieu, deixeu passar l’aire, i pinteu de colors llampants les cendres i el silenci.
Aquest llibre, algun dia, s’hauria de convertir en una pel·lícula negra i rosa, vermella i grisa, polsosa, humida, entranyable..una mena de bàlsam que cicatritzés les ferides que encara avui resten obertes.


Article de Santi Montagud, coordinador de Camins Creuats
Publicat a La Revista del Vallès el divendres 17 de juny de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari